Ravioli de remolatxa farcits d’albergínia fumada i ricotta

I avui…. Pasta de remolatxa! Amb albergínia fumada i ricotta combinats amb un toc d’olivada, oli de romaní i parmesà. Balanç perfecte de gustos i aromes!

Encara no sou a la cuina?

Per la pasta:

• 3 remolatxes mitjanes
• Oli d’oliva
• sal i pebre
• 3 ous a temperatura ambient
• 225 gr (un cup i mig) de farina fluixa, però tingueu-ne més per manipular la massa!
• 75 gk (mig cup) de semolina fina

Pel farcit:

• Tres albergínies
• Olivada
• Ricotta
• Parmesà
• Oli de romaní (tan fàcil com tenir una ampolla d’oli amb romaní dins!)
• Cibulet

Per fer la pasta:

Preescalfeu el forn a 200º i poseu les remolatxes pelades i tallades a quarts i embolicades amb paper de plata fins que siguin toves o es puguin tallar facilment (uns 45’).

Paral.lelament poseu tots els ingredients en un bol per amassar o en una panificadora o amassadora (Penseu en posar sempre la farina al final de tot per tal d’evitar esquitxades) comenceu a treballar la massa Durant uns 15’. Un cop tingueu una massa de color groc i homogènia, reserveu.

Tritureu amb l’ajuda d’un minipimer les remolatxes, si veieu que són molt denses, hi podeu afegir una mica d’oli. Tot seguit, incorporeu aquest pure a la massa i treballeu-la un parell de minuts més fins que la remolatxa s’hagi integrat del tot.

Tapeu la massa amb paper film I deixeu reposar a la nevera un parell d’hores.

Pel farcit:

Enceneu el foc i poseu l’albergínia directament sobre el fogó de manera que rebi foc directe. Aneu-la tombant amb l’ajuda d’unes pinses de manera que es cogui de tots els costats, retireu-la quan la noteu molt tova I amb la pell arrugada (uns 7 o 10 minuts), feu el mateix amb les altres dues.¹

Un cop fredes, peleu-les i piqueu la carn de d’albergínia. Afegiu uns 150 grams de ricotta, un parell de cullerades petites d’olivada i salpebreu.

Un cop passades les dues hores, agafeu la màquina per estirar la pasta (o el rodet i paciència!) i aneu passant la massa per la màquina, afegint-hi farina cada vegada que ho cregueu oportú. Ho heu de fer unes quantes vegades, encara que us sembli que ja n’hi ha prou, sempre calen un parell de vegades més (almenys l’heu de passar unes 5 o 6 vegades), feu-ne tires molt llarges, fines i tan amples com la màquina us permeti.

Si teniu un motlle per fer raviolis, és tan senzill com espolsar una mica de farina sobre el motlle, posar una tira de pasta, farcir-ne els
forats (compte no en sobresurti gens el farcit ja que sinó a l’hora de segellar-los la massa se us escamparà per tot arreu!) posar una altra tira de pasta sobre, I amb l’ajuda d’un corró, anar segellant els laterals, desemotllar la tira sencera volcant el motlle, I amb l’ajuda d’un ganivet, anar tallan-te les peces.

Si en canvi ho feu artesalament:

Espolseu una mica de farina sobre una taula de treball i poseu-hi les plaques de pasta. Dividiu mentalment cada placa de pasta en dos, a la meitat de sota hi posareu el farcit, penseu en deixar espai entre un ravioli i l’altre perquè puguin tancar bé. Un cop feta tota la tira, pinteu amb una mica d’aigua cada separació entre ravioli i ravioli per ajudar al tancament. Agafeu la meitat de dalt i tanqueu el ravioli. Pressioneu amb les mans els llocs on hagueu pintat l’aigua perquè tanquin bé. Aneu tallant-los un per un amb un ganivet i pressioneu les vores amb les mans per asegurar un bon tancament.

Poseu a bullir una olla amb aigua i sal, penseu que les proporcions són: 4 litres d’aigua per 250g de pasta fresca. Bulliu els raviolis un
parell de minuts per mantenir “el dente” de la pasta.

Serviu-los amb un bon raig d’oli de romaní, encenalls de parmesà I cibulet tallat que aportarà un toc de frescor!

Bon profit!

¹Amb aquesta tènica aconseguim el gust a fumat! Això si, després toca netejar la cuina!

Milfulls de carbassó

És època de molta feina! I és per això que no podem treballar tant en el blog com ens agradaria…

Avui us presentem una recepta que ja fa temps que varem fer, just quan el carbassó estaba en el seu màxim esplendor! I és que, com ja sabreu, encara que la puguem trobar tot l’any, és una verdura de calor.

La inspiració d’aquesta recepta va ser un carbassó que la família Pahissa Lucas ens va portar de la seva vinya i que pesava ni més ni menys que tres quilos!

Avui doncs, us presentem un milfulls de carbassó en dues versions: farcit de gambes i fredolics o amb cansalada i formatge. És una recepta ben fàcil però original i boníssima.

Ingredients per a 4 persones:

• Carbassó, quan més gruixut sigui millor ja que l’haureu de tallar a rondanxes.
• 15 gambes grosses
• 50g de moixernons secs
• 200ml de crema de llet
• Un bon raig de conyac o licor semblant
• Una ceba de figueres
• Un bon tros de cansalada viada
• 200g de formatge tipus Gruyere

Preparació:

Comenceu posant els moixernons en aigua perquè s’hidratin durant 15’.

Mentrestant, talleu els caps de les gambes i poseu-los en una paella amb un raig d’oli, amb l’ajuda d’una forquilla, aixafeu-ne els caps per assegurar-vos de treure’n tota l’essència, i un cop ben daurats, retireu-los. En aquesta mateixa paella, poseu-hi la ceba ratllada i deixeu-la daurar durant uns 5’ o fins que comenci a agafar color, en aquest punt, tireu el conyac i deixeu que redueixi a foc mig. A continuació poseu-hi els bolets (sense l’aigua!) i aneu sofregint durant uns 3’, tot seguit poseu-hi la crema de llet i remeneu durant 3’, salpebreu i apageu el foc. En aquest moment, si preferiu aconseguir una textura més homogenia, en podeu triturar al resultat.

Per una altra banda, talleu amb un ganivet de pernil o amb una màquina per tallar embotits la cansalada a tires ben fines i el mateix amb el formatge, reserveu.

Talleu el carbassó a rodanxes mitjanes, i poseu-lo a la planxa que es faci a foc mig. Mentrestant en una paella a foc fort i sense oli, aneu passant la cansalada fins que estigui rossa, i després i treient l’oli que us haurà quedat a la paella, feu el mateix amb el formatge.

Peleu les gambes encara crues, obriu-les pel mig i passeu-les per la planxa on haureu fet el carbassó amb una mica de pebre blanc durant 1’ per cada banda.

Munteu el milfulls de cansalada posant una capa de carbassó i una de cansalada i formatge fos i així anar fent capes.

Munteu el milfulls de gambes posant una capa de carbassó i una capa de gambes i crema de moixernons. Acabeu amb un polsim de sal maldon.

Fig and Apple chutney

Fig and Apple chutney

Avui us presentem una recepta ideal per acompanyar formatges i carns. És per això que aprofitant un viatge a França vaig comprar formatges per poder penjar la recepta dels chutneys que ja feia un any que eren al rebost, i que per tant estàven en el seu punt òptim per ser degustats.

El chutney de figues i pomes combina perfectament amb gorgonzola i parmesà.

El de tomàquet combina millor amb carn, tot i que els dos son bons de combinar.

• 600 gr de figues
• 200 gr cebes tendres
• 450gr pomes grogues
• 400 gr sucre morè
• 75 gr albercocs secs
• 500 ml de vinagre blanc
  250 ml de vi blanc
• 1 cullerada sopera de tomàquet concentrat
• 1 cullerada sopera de mostassa en gra
• 1 dent d’all trencat
• 1 cullerada de café de canyella

Peleu les figues i feu-ne trossos grans. De la ceba feu-ne trossos petits, feu el mateix amb les pomes pelades. Trossegeu els albercocs secs i tot això juntaments els la resta d’ingredients poseu-los en una paella grossa a foc baix mentre ho remeneu durant una hora i mitja aproximadament, fins aconseguir la textura de melmelada.
Guardeu la conserva en pots esterilitzats i tanqueu-los al buit per conservar-los fora de la nevera.

Tomatoe chutney

• 1,5 kg tomàquets verds i vermells
• 400 gr de cebes de figueres
• 3 pomes verdes
• 3 dents d’all
• 550 ml de vinagre de sidra
• 1 cullarada sopera de mostassa en gra
• 175 de sucre muscovado, si no en teniu, morè
• 60 gr de mel

Del tomàquets feu-ne trossos grans i de la ceba i les pomes pelades feu-ne de petits. Afegiu tot això més els altres ingredients en una paella a foc lent i remenue durant una hora i mitja fins aconseguir la textura desitjada.

Envasar al buit

Escolliu pots que no siguin molt alts i netegeu-los bé. Bulliu el pots i les tapes per separat. El spots durant 20 min i les tapes 10 min. Un cop acabats de bullir els pots poseu-los immediatament a la safata del forn a la mínima temperatura que admeti el forn durant 10 min o fins que estiguin secs. Les tapes en canvi posu-les en una reixa perquè es vagin assecant.
Poseu-hi la conserva encara calenta fins el broc del pot i tanqueu-los ben fort,

Poseu el spots en una olla amb igua freda a poder sor coberts fins a dalt. Per això us recomanem que utilitzeu pots baixos. Un cop arrenqui el bull menteniu-los 30 min al foc. Passada aquesta estona apagueu el foc i manteniu el spots dins de la mateixa aigua fins que aquesta arribi a tempoeratura ambient, si els treïeu abans la conserva es podria malmetre.
Dateu les conserves.

És recomanable esperar 6 i 8 mesos a consumir-los per obtenir un millor resultat.

Ous de pasqua

Ous de pasqua

Aquests ous estan pensats per anar sobre La mona però també els podeu utitlizar per qualsevol altra decoració o simplement per fer un regal als més petits que de ben segur que els encantarà!

Desde plouformatge, volem agraïr moltíssim a la Mercè totes les dotzenes i dotzenes d’ous que ens regala cada mes de les seves aus per enriquir els nostres plats, i per donar-nos a conèixer tota una varietat que fins ara no havíem tastat i el més important, d’una qualitat exquísita. Moltes gràcies, Mercè Rovira!

Ingredients:

• ous d’oca o de gallines blanques
• Xocolata
• Colorant alimentici

Abans de començar heu de saber que hi ha ous que funcionen millor que d’altres! El secret està en que la textura sigui rugosa per tal que el color s’adhereixi millor, els d’oca per exemple són ideals.

Sacsejeu els ous per intentar que el rovell es trenqui. Amb una agulla feu un forat a cada extrem de l’ou amb molt de compte i bufeu ben fort fins a buidar-lo del tot. Si els feu caure dins un recipient, aprofiteu els ous per fer-ne algun plat o postre.

Ompliu-los d’aigua si cal ajudant-vos amb una xeringa i poseu una olla amb aigua i feu-los bullir durant 15’ per eliminar qualsevol resta que pugués quedar.

Per una altra banda, barregeu el colorant alimentici amb aigua dins de recipients (gots per exemple). Treieu els ous del foc sense treure’n l’aigua de dins per afavorir que es puguin enfonsar, sumergiu-los durant 10’.

Deixeu que s’assequin fins l’endemà. Aleshores, només caldrà que foneu la xocolata i els ompliu, si voleu que quedi només una petita capa de xocolata, ompliu fins a dalt i buideu, deixeu reposar durant 10’ i repetiu l’operació fins aconseguir la gruixudesa desitjada. Si voleu un ou ple, només caldrà que l’ompliu del tot i deixeu reposar unes hores fins que s’hagi endurit.

PREMIATS!

Avui plouformatge està de celebració!

L’entrada que varem publicar del carrot cake ha guanyat el premi ÑAM ÑAM, que és dona a la fotografia més destijable o que fa més ganes de menjar del EVENTO PHOTO BLOG.

Una bona manera de començar la setmana, no trobeu?

Desde plouformatge agraïm a la Irene Pahissa els seu suport durant el muntatge del plat i el sacrifici de menjar-ne un tros per embrutar la cullera i fer-ne més real l’efecte.

Tàrtar de tonyina acompanyat amb coques de pa

Tàrtar de tonyina acompanyat amb coques de pa

Un recepta molt recomanable ara que la calor comença a apretar!

Desde plouformatge, sabem que la tonyina és un peix que no abunda i que per tant, se n’ha de racionalitzar el seu ús i és per això que ho fem explicit en el nostre blog. De totes maneres, després de fer una petita investigació sobre el tema, a les parades de peix ens han dit que gran part de la tonyina pescada aquí, se’n va cap al Japó on en paguen uns preus molt més alts degut al gran consum allí…

Ingredients per a 4 persones:

• Tonyina crua (uns 800g), assegureu-vos que la tonyina és salvatge i per màxima precaució, congeleu-la 2 hores abans de fern-ne ús
• Sesam blanc torrat (3 cullerades soperes)
• Mostassa en gra (3 cullerades soperes)
• Salsa de soja (uns 200ml)
• Oli
• Alvocat

Pel pa:

• 500g de farina fluixa
• 10g de sal
• 300cl d’aigua
• 5g de llevat fresc
• Sal maldon
• Oli d’oliva

Comenceu fent el pa:

Poseu els ingredients en un robot amassador o feu-ho vosaltres mateixos amb les mans, recordeu esmicolar el llevat dins l’aigua per ajudar a desfer-se i també de posar l’aigua en primer lloc i la farina com a últim per evitar esquitxades. Un cop obtingueu una massa homogènia (uns 15’), enfarineu una superficie i feu boletes de 80g cada i aixefeu-les. Tapeu-les amb un drap humit per tal que no facin crosta i deixeu que llevin durant 45’. Un cop pasada aquesta estona, preescalfeu el forn a la màxima potència i amb les mans, agafeu la porcions de massa i aneu-les estirant (com si fos una massa de pizza) agafant-la d’un costat i deixant que caigui pel seu propi pes. Veureu que us queden desiguals, però aquí està la gràcia! Pinteu-les amb oli i feu una pluja de sal maldon i ja les podeu enfornar fins que agafin el color desitjat.

Pel tàrtar:

Talleu la tonyina a trossets ben petits i poseu-la en un bol, reserveu.

Talleu l’alvocat també a trossets petits i reserveu.
Quan faltin 10’ per servir, poseu en el bol de la tonyina la mostassa, el sèsam, la soja i l’oli fins a cobrir, tapeu amb paper film i deixeu reposar a la nevera 5’ (mai) més d’aquesta estona!!

Paralelament, agafeu els motllos escollits i poseu una capa d’alvocat a sota.

Treieu la tonyina de la nevera i amb l’ajuda d’una forquilla aneu emplantant sobre de l’alvocat, en aquest cas, una forquilla ens ajuda a retirar l’excés de líquid que hagi quedat durant el procés de maceració.

Per acabar, espolseu una mica de sèsam per sobre.

Podeu acompañar aquest plat amb una amanida de rúcula i canonges amanint-la amb el líquid restant de la maceració.

Bon profit!

Carrot cake amb frosting de formatge

Carrot cake amb frosting de formatge

Avui us presentem una recepta senzilla amb la qual s’ha de tenir molt de tacte. Sovint, els carrot cakes pequen de massa dolços pel nostre gust, és per això, que des de plouformatge hem estat investigants fins a trobar les proporcions que més s’ajusten al nostre gust.

Si sou dels que penseu com nosaltres, proveu de fer aquest!

Ingredients pel pastís:

• 250g de farina fluixa
• 2 cullerades de cafè de bicarbonat alimentici
• 1 cullerada de cafè de llevat (tipus royal)
• 2 cullerades de cafè de canyella en pols
• ¼ de cullerada de cafè de sal
• 3 ous grossos
• 200g de sucre
• 160g de mantega
• 280g de pastanagues
• 200ml de suc de taronja (natural!! No sigueu mandrosos)
• 120g d’anous trossejades

Ingredients pel frosting:

• 300g de crema de formatge fresc (tipus philadelphia)
• 70g de sucre blanc
• 100g de mantega
• pell d’una lima ratllada

Primer de tot, necessitem la mantega a temperatura ambient.

Poseu en un bol, la farina, sal, bicarbonat, llevat, canyella.

En un altre bol, barregeu el sucre amb els tres ous amb unes barilles elèctriques fins que us surti una mescla escumosa, afegiu la mantega i seguiu barrejant.

Afegiu aquesta mescla amb la primera barreja.

Incorporeu la pastanaga ratllada (feu-ho amb el vas triturador del minipimer si en teniu) i també el suc de taronja. Per acabar poseu-hi també les anous.

Unteu un motlle de 21cm de diàmetre amb mantega i poseu-hi la mescla. Coeu a 170º (escalfor per sota) durant uns 30-40 minuts fins que l’escuradents surti net.

Pel frosting:

Poseu en un bol el sucre amb la mantega a temperatura ambient i amb les barilles elèctriques aneu treballant fins que us quedi una massa homogènia. Afegiu el formatge i la ratlladura de lima i seguiu treballant. Reserveu fins al moment d’utilitzar.

Desmotlleu el pastís quan sigui fred (ja que sinó es trencaria) i escampeu el frosting per sobre. Reserveu a la nevera fins al moment de servir.

Bon profit!!!!!!!

Verdura disfressada

Verdura disfressada

O almenys així en diuen a casa el meu cosí. El dia que em van fer el plat jo en devia tenir 20 i pocs, però em va semblar una idea fantàstica sobretot pels petits de la casa: una manera de fer més atractiva la verdura, i ben fàcil! Podeu fer-hi les combinacions que vulgueu, només tingueu present que quan més contrast de colors hi hagi, més divertit el trobaran!

Ingredients:

• 500g de mongeta tendre.
• 2 patates grosses blanques
• 4 talls gruixuts de bacó
• un gra d’all
• 4 ous d’anec

Talleu a quadrets petits les patates i fregiu-les en abundant oli.

Netegeu i talleu a trossos les mongetes. Poseu al foc una olla amb aigua i tireu una mica de sal, quan arrenqui a bullir tireu les mongetes i espereu 5’ fins a retirar-les.

Feu làmines d’un gra d’all i poseu-lo en una paella amb un rajolí d’oli, quan comenci a enrrosir-se, tireu-hi el bacó que haureu fet a quadrats fins que estigui fet. Incorporeu les mongetes i feu un parell de voltes.

Per emplatar: Feu una corona de mongetes amb bacó en el plat i al mig poseu-hi les patates. Acabeu amb ou escalfat i un polsim de sal maldon.

Bon profit!

La Mona

La Mona

La recepta que us presentem avui és ben senzilla, perquè l’objectiu d’aquesta mona, és que pugui estar coronada, després d’haver-me estat trecant la closca, i mai millor dit, per uns ous de debò farcits de xocolata i pintats. És per això que avui us posem només la simple recepta de la mona, i d’aquí uns dies, penjarem la recepta dels ous de pasqua.

Ingredients:

• 4 ous
• 200g de farina
• 200g de sucre
• 125g de mantega fosa
• 15g de llevat (un sobre de royal)
• Melmelada de taronja
• Xocolata de postres (nosaltres li hem posat dels 75%(
• 500g de nata per muntar
• Sucre per fer el caramel
• Cacao en pols (per decorar)

Munteu les clares a punt de neu i afegiu els rovells. Seguidament la mantega fosa i el sucre. Finalment barregeu el llevat amb la farina i incorporeu vigilant que no es desmuntin les clares. Poseu-ho en un motlle de pastís que haureu empastifat amb mantega prèviament i enforneu durant uns 30′ (primer només escalfor de sota perquè pugi) a 180º.

Desenmotlleu el pa de pessic i deixeu-lo refredar. Un cop fred, partiu-lo per la meitat i farciu-lo amb melmelada, abans de tancar-lo, foneu al bany maria xocolata i amb l’ajuda d’una cullera, feu una fina capa de xocolata sobre la melmelada que farà que al menjar-lo hi hagi una capa cruxient al mig de la mona. Ara si, tanqueu la mona i munteu la nata, penseu que sempre és millor si 10′ abans de muntar-la li doneu un toc de congelador perquè encara agafi més fred i munti millor. I cobriu el pastís.

Agafeu un bon tros de paper de forn i escampeu una capa de xocolata fosa homogeniament. Espereu que refredi (això ho podeu fer el dia abans) i un cop freda, amb les mans, aneu movent el paper de manera que la xocolata es vagi trecant de manera lliure.
Poseu-la per sobre el pastís deixant un forat al mig per posar els ous. Podeu escampar amb un colador una mica de cacao pur en pols per sobre.

Pel niu de caramel:

És molt millor fer-lo just abans de servir la mona perquè amb el temps va caient.

Agafeu per exemple un pal de menjar xinès o un corró i poseu-lo al final del marbre de la cuina de manera que gairebé tot ell quedi fora (podeu posar-hi un pes per evitar que caigui) i poseu al terra paper de diari per evitar tacar-lo. Poseu sucre en una paella i poseu-la a foc baix, SENSE REMENAR, anireu veient que el sucre es va desfent i es forma el caramel. Un cop estigui líquid i d’un color fosc, amb l’ajuda d’una forquilla, aneu agafant caramel, amb poc n’hi ha prou! I aneu fent moviment a l’aire de manera que els fils vagin caient a ambdós costats del pal xinès. La idea és que es vagi formant una teranyina de fils molt fins, aneu reescalfant el caramel, si us cal. Un cop tingueu una cortina de caramel prou tupida, feu-la rodar pel pal xinès fins a treure-la i doneu-hi la forma de niu per posar el mig del pastís.

Poseu els ous de paqua el mig i ja estarà llesta per menjar!

Bunyols

Bunyols

“Se han dicho muchas cosas pertinentes sobre el tema. Todas son ciertas. Pero no transmiten, ni de lejos, lo inefable de esa sensación, de cómo esa masa húmeda primero roza y luego queda triturada por una boca que pasa a ser orgásmica. El azúcar empapado en agua no producía ningún sonido seco bajo los dientes: se cristalizaba, sus partículas se disociaban sin dificultad, con armonía, las mandíbulas no lo quebraban sino que lo desparramaban suavemente, en un inenarrable ballet crujiente que se fundía en la boca. El buñuelo se adhería a las mucosas más íntimas de mi paladar, su blandura sensual adoptaba la forma de mis mejillas, su elasticidad indecente lo compactaba enseguida en una masa homogénea y untuosa que la dulzura del azúcar remataba con un nota de perfección.” Rapsodia Gourmet. Muriel Barbery

Aquest post havia de començar amb una cita d’aquesta joia literaria que des de plouformatge recomanem amb devoció.

És per això que després de molts intents, m’atraveixo a publicar-los amb la certesa que el resultat que ofereix aquesta recepta, està al nivell del que per mi, ha de ser un bunyol gourmet.

La base de la recepta està extreta de pa amb oli i sucre i modificada al nostre gust.

Ingredients per a 40 bunyols.

• 3 ous
• 300 g de farina fluixa
• 200 de farina de força
• 125 ml de llet sencera
• 125g de mantega a temperatura ambient
• 25g de llevat fresc
• un polsim de sal
• 60 g de sucre
• 1 cullerada de cafè de coriandre molt
• 1 cullerada de cafè de canyella
• 2 cullerades de cafè de matafaluga
• 50ml d’anís sec
• 50ml d’aigua
• sucre glaç i sucre normal per empolsimar el bunyols

Esmicoleu el llevat en la llet i barregeu fins que es desfaci (si el poseu tot en bloc us costarà Déu i ajuda), afegiu 100g de farina fluixa i reserveu.
Si teniu una amassadora o panificadora poseu els tres ous, la mantega estovada, la sal, el sucre, els 200 de farina fluixa i 200 de farina de força i la barreja del llevat amb la llet i la farina. Inicieu un programa d’amassat curt (uns 15’).
Si no teniu amassadora, poseu en un bol i treballeu la massa a mà fins a formar una massa ben homogènia.

Poseu la massa en un bol on tingui marge per llevar fins a triplicar el seu volum, tapeu amb un drap de cuina i deixeu llevar en un lloc càlid i sense corrents d’aire, dins el forn per exemple.

En aquest punt és on la vostra paciència experimenta el seu límit perquè us recomanem que llevin com a mínim 5 hores, de fet, podeu fer la massa la nit anterior i deixar-la llevar 8 hores sense problemes. Un cop la massa hagi llevat, incorporeu la canyella, matafaluga i coriandre i torneu a amassar aquesta vegada amb les mans fins que les espècies estiguin del tot incorporades.

Unteu una superficie de treball amb oli i formeu boletes petites (penseu que han de tornar a llevar) i aixefeu-les una mica amb la mà. Tapeu els bunyols amb un drap de cuina i deixeu que llevin (una hora aprox.)

Barregeu l’anís sec amb l’aigua.

Poseu al foc una paella amb abundant oli i fregiu els bunyols en diverses tandes,. Si els voleu amb forat, només heu de posar-hi el dit just quan l’agafeu per posar-lo al foc. Tan bon punt els bunyols siguin fora de la paella, amb l’ajuda d’un pinzell de cuina, pinteu-los amb la barreja d’anís i aigua i passeu-los pel sucre. Si els voleu fer amb sucre glaç, enlloc d’arrebossar-los, espolseu amb colador.

Ull!!!!!!!!!!! És molt important que l’oli estigui calent però no bullint, així que la nostra recomanació és que quan acabeu una tanda, retireu la paella del foc mentre pinteu els bunyols i els arrebosseu. D’aquesta manera, patiu menys estress i doneu temps a que l’oli recuperi una mica de fredor.

Bon profit!